ORACIÓ NADALENCA AL MIG DE LES OBRES D'OTXARKOAGA

En aquests temps tan llargs en què Otxarkoaga està en obres,
i ens acompanya la pols i el fang i el ciment i el soroll
de les màquines, però que ens estan portant moltes millores;
en aquest Nadal, volem expressar els nostres desigs i súpliques per a nosaltres, per al nostre barri, per a la Humanitat construint el bressol del portal
amb trossos de rajoles “estil Bilbao”

Volem fer el bressol amb rajoles...
Per a aplanar, així, els camins i redreçar-los i no deixar de millorar-los.
Senyor, que sempre creixem com a persones!

Volem fer el bressol amb rajoles...
I també amb baranes, per accedir millor a les nostres cases, segurs i confiats, i per caminar més fàcilment de la mà.
Senyor, que siguem persones accessibles i properes!

Volem fer el bressol amb rajoles...
Les mateixes rajoles sempre: per als de sempre i els que arriben, per als paios i els gitanos, per als quals tenen problemes i els que tenen la sort de no tenir-los.
Senyor, que siguem persones tolerants i acollidores!

Volem fer el bressol amb rajoles...
I fer-la a Txotena i a Makaldi, a Aixe Ona i a Lozoño, a Julian Gaiarre i el Camí d'Arbolantxa, a La Parada i al mercat i el Centre Cívic i el Xinès?
I continuar construint un barri més bonic i més humà.
Senyor, que siguem persones tolerants i compromeses!

Volem fer el bressol amb rajoles...
I que per hi caminin més fàcilment les persones minusvàlides, cegues, malaltes, ancianes..., les que més dificultats tenen per caminar i viure.
Senyor, que siguem persones solidàries!

Volem fer el bressol amb rajoles...
I que siguin els mateixos que a Abandoibarra i la Gran Via i Neguri...
I es reparteixi per tota la ciutat la riquesa i la pobresa. Perquè totes les persones i llocs tenim el mateix bon nom i dignitat.
Senyor, que siguem persones d'igualtat i justícia!

Volem fer el bressol amb rajoles...
Però no només amb rajoles grises; també amb arbres, colors i flors i roses

i espais verds.
Senyor, que siguem persones vives!

Volem fer el bressol amb rajoles...
I des d'aquí on trepitgem, sentir-nos oberts i a prop de l'ample món i de tots els seus camins, de la Humanitat sencera, tan igual i tan diferent, tan globals i tan locals.
Senyor, que siguem persones universals!

Volem fer el bressol amb rajoles...
I que sapiguem veure que el mateix “Déu-amb-nosaltres” fa la vida entre nosaltres, amb bata i sabatilles, tan real i tan misteriós;
i neix i ens fa néixer.
Senyor, que siguem persones creients i de fe!

Menù